Meditació Íntima
Hi ha una vasta literatura sobre què és la meditació. Vàries cultures han estat eons investigant els mecanismes i racons més profunds de la ment i escrivint-hi al respecte. S’han dissenyat milers de visualitzacions, esquemes i exercicis per endinsar-nos a la pràctica i obtenir-ne els fruits.
Per tant, intentar definir què és la meditació a mode de guia no té cap sentit i resultaria pretensiós. És per això que divagaré lliurement per resumir què és per mi la meditació d’una manera tant subjectiva com ho és la mateixa pràctica en sí.
“Meditar és senzill. El que és complicat és voler meditar.”
Pablo d’Ors – Biografia del Silencio
Què és per mi meditar?
Meditar és l’acte de destil·lar-me.
De desfer-me de totes aquelles capes que no em pertanyen, ja sigui perquè he permès que m’entrin de l’exterior assumint-les com a verdaderes, o bé perquè sóc expert en inventar-me històries que em defineixen i acaricien l’ego.
Meditar és despullar-me. És tallar les etiquetes que m’allunyen de la meva l’essència més genuïna i primigènia. No és agradable veure’s al mirall de les imperfeccions del caràcter. Però m’aguanto, em miro als ulls, i m’aguanto.
Meditar és apropar-me a poc a poc a aquella part íntima que em desconec. Fer-m’hi amic, amb tot el que implica l’amistat: Regar sense exigir, acceptar les quotes d’atenció, assumir la sinceritat crua, gestionar el canvi incansable.
Meditar és una oda a l’espera del no-fer-res. En un món on monetitzem l’acció quotidiana, meditar és un acte anticapitalista. És confiar que rebré un salari del silenci que treballa a les mines de l’atenció. Allà hi ha or pur malgrat la poca febre per trobar-lo. L’entrada està embussada per allaus de distraccions diàries.
Meditar és agafar-me l’atur del sense-sentit diari. És baixar de l’AVE per tornar a anar a peu. Només així puc i vull gaudir del viatge. Meditar és baixar els tipus d’estrès i desconnectar dels tipus d’interès. Meditar és fer-me autònom i decidir ser el (al) meu propi cap. Agafar les rendes de les distraccions reactives i emancipar-me de l’esclavitud mental. Gràcies Bob.
Això és per mi, avui, meditar. Demà l’article seria una altre una cosa.
Dimecres 6 de Juny de 2024, Argentona.